Final conte

Però per mala sort els bandolers van cridar els seus ajudants i els ajudans van dir-no us preocupeu ara anire jo i a aquest noiet li agafare el tambor i mai més tornara a tocar en la seva vida-
I així ho va fer va anar directe cap al soldadet i li va dir -el tambor o la vida- i el soldadet espantat va dir -el tambor- però avans te ensenyare com es toca- i el bandoler va dir - a mi no m'en redaras pas com els altres bandolers creus que soc tonto- i el soldadet va dir- no però si començo a tocar tu començaras a ballar- el bandoler va dir-jo no em posare a ballar pas per que no me agrada gens ballar- i el soldadet va començar a corre i mentres que corria anava pensant-com mo puc fer per lliurarme de aquest bandole...-
pensant pensant i pensant va dir -ja ho ser cridare als meus amics del bosc i els proposare un sopar a canvi de que me ajudin a lliurarme del bandoler que porto al redere- i així ho va fer va anar a cridar als seus amics del bosc i el hi va dir-siusplau si me ajudeu a lliurarme del bandoler que em segueix jo a canvi hos convidare a sopar a casa meva- i el animals van acceptar- i així ho van fer els amics el van ajudar i quan ja van poder lliurarse de el bandoler els va convidar a fer un bon sopar a casa seva.
I tots contents i feliços van menjar aniços!!!


Lidia Garcia Coma