viernes, 4 de febrero de 2011

Visión de los estudiantes hoy






Aquest vídeo m'ha semblat molt interessant per que aquests nens i nenes expliquen lo que està passant amb el món digital:Per exemple una nena que diu que els seus pares utilitzen el g-mail, un altre que diu que es passara llegint 2 hores un llibre i moltes més coses... i trobo que aquests nens i nenes estan fent molt be de no passar-se tantes hores a l'ordinador.

viernes, 10 de diciembre de 2010

El meu conte

EL GOS EN EL CIRC

Havia una vegada un nen que es deia Joan i que volia un gos, els seus pares li van dir "si et comprem un gos tindras que cuidarlo i pasejar-lo tu" i el nen deia "si,si tot això ho faré jo" després va arribar l'aniversari d'en Joan, i li van regalar un gos.En Joan content va dir "gràcies pare gràcies mare" i en Joan es va preguntar "quin nom li puc posar,ja se com que es blanc i pelut li posare boleta".I els pares van estar decort.Un día en Joan estava a la seva habitació escoltant música i de cop el gos es va posar a ballar,i en Joan es va sorpendre" i va anar a dir-li als seus pares "pare mare heu dee veure això!!!"i els pares i en Joan van anar a la habitació,en Joan va posar música i el gos es va posar a ballar i els pares es van quedar de pedra.I en Joan es va quedar pensant "em pregunto com ho deu fer?" i en Joan fen un salt va dir "ja se el podem posar en un circ" i en Joan va anar corren amb els seus pares "pare mare he pensat que podriem portar a en boleta al circ" i els pares van trobar que era molt exagerat però van dir bale.I el van portar en el circ i es van fer famosos.rialla

Lidia Garcia Coma

principi conte

Erase una vez un perro que se llamaba Tobi que estaba en una perrera,y como no savia ladrar nadie lo queria y toda la vida estuvo allí.Un día se despertó preguntandose "¿por que tengo que estar aqui dentro?" Y se planteo salir de la perrera.Tobi pidio ayuda a un amigo que tenia en la perrera que estaba de guardia y era su amigo y le dijo "SSSTTT Kiro ayudame a salir porfavor que quiero estar lo que me queda de vida ahi fuera disfrutando" y como a Kiro le dio pena quiso dejarlo salir.Y aquella tarde Kiro dijo "Aremos un plan tu haces ver que estas dormido y cuando yo te guiñe el ojo te preparas para salir corriendo" y Tobi estuvo de acuerdo con el plan.Y cuando lleggo la noche hicieron el plan,y cuando Tobi salio le dijo a Kiro "gracias amigo siempre tendre encuentra el día de hoy!!!"y Kiro dijo "denada vete lo más lejos posible que los guardias no te encuentren"y Tobi dijo "deacuerdo muchisimas gracias!!!".

Al final Tobi empezo a andar y andar y el pobre se cansaba i pensaba "Ubiera sido mejor que me quedase en la perrera que al menos allí me daban de comer".Pero al final encontro a un senyor y el senyor como vio que ese perro estaba abandonado se lo quedo...

Lidia Garcia Coma

final conte

Después caminaron y caminaron y al final llegaron y el viejo fantasma dijo: "Ya hemos llegado" y todos los fantasmas:"ooohhh"se sorprendieron.
El viejo fanasma dijo: "Os presento a los humanos" y uno de los fantasmas dijo:"¿quieres decir que los humanos se asustarán?" y el viejo fantasma estaba segurísimo de que se asustarían.
Pero llegó la noche y fue la hora de ir a asustar a los humanos.Entraron a una habitación de un señor mayor y empezaron a hacer ruido con las cadenas-XXXX- y el señor mayor ni se enteraba por que estaba tan dormido que ni una campana al lado lo despertaría, así que al final se rindieron.Luego fueron a una habitación de una abuela mayor que roncaba un montón y ni con cosquillas se despertaba, y al final se rindieron con la abuela también.Pero al final fueron a la habitación de un niño de unos 7 años y cuando oyó las cadenas se asustó mucho y los fantasmas sintieron pena por el niño porque se asustó muchísimo, y los fantasmas fueron buenos y le contaron al niño que no se asustara porque ellos no eran malos.Y el niño jamás tuvo miedo de los fantasmas, y los fantasmas se marcharon contentos y felices!!!

Lidia Garcia Coma

Final conte

Però per mala sort els bandolers van cridar els seus ajudants i els ajudans van dir-no us preocupeu ara anire jo i a aquest noiet li agafare el tambor i mai més tornara a tocar en la seva vida-
I així ho va fer va anar directe cap al soldadet i li va dir -el tambor o la vida- i el soldadet espantat va dir -el tambor- però avans te ensenyare com es toca- i el bandoler va dir - a mi no m'en redaras pas com els altres bandolers creus que soc tonto- i el soldadet va dir- no però si començo a tocar tu començaras a ballar- el bandoler va dir-jo no em posare a ballar pas per que no me agrada gens ballar- i el soldadet va començar a corre i mentres que corria anava pensant-com mo puc fer per lliurarme de aquest bandole...-
pensant pensant i pensant va dir -ja ho ser cridare als meus amics del bosc i els proposare un sopar a canvi de que me ajudin a lliurarme del bandoler que porto al redere- i així ho va fer va anar a cridar als seus amics del bosc i el hi va dir-siusplau si me ajudeu a lliurarme del bandoler que em segueix jo a canvi hos convidare a sopar a casa meva- i el animals van acceptar- i així ho van fer els amics el van ajudar i quan ja van poder lliurarse de el bandoler els va convidar a fer un bon sopar a casa seva.
I tots contents i feliços van menjar aniços!!!


Lidia Garcia Coma